Leyre Arranz, Marta Sanchez, Minerva Tebas
El ping-pong d'avui serà l'últim, però serà diferent, en aquesta publicació hem volgut innovar i poder transitius tot el que hem experimentat en aquest projecte.
De primeres hem vist que els alumnes no són molt col·laboratius en aquest tipus de tasques, però, fins i tot sense les seves respostes hem sabut organitzar-nos i portar tot al dia d'alguna forma o una altra.
El que ens fa sentir un malestar que nosaltres ens esforcem i posem il·lusió als nostres projectes els quals als companys que li enviem no en tinguin ni una mica de consideració i empatia per nosaltres.
No ens responen, nosaltres sempre hem tingut en compte enviar els correus molt abans d'haver de tindre les respostes d'aquest, com a marge sempre donàvem uns quatre dies mínim i la meitat de les persones que ens responien ho feien amb sense esforç, per altra banda, quan ells havien de proposar una pregunta faltaven el respecte i feien preguntes absurdes amb les quals no podíem continuar el nostre treball.
A banda de tot això aquest projecte ho hem gaudit bastant, ja que sense comptat uns quants hi han que sigut molt respectuosos i han fet una màxima extensió a les contestacions de les preguntes. En resum en aquest projecte hem valorat i reconegut diversos aspectes en compte, ens hem pogut basar en unes altres versions de com veuen l'institut segons l'edat i hem vist una gran diferència entre les respostes dels diferents nivells.
Sobre la nostra reflexió del treball diria que les preguntes eren bastant pobres, hauríem d'haver-nos esforçat més per poder extendre les preguntes i que siguin més coherents .
Finalment, si poguérem escollir fer un altre tema al fariem d'una altra cosa ja no pel tema sinó perquè en una part ha sigut una miqueta fracàs, ja que alguns no responien, però crec que hem donat cadascuna una mica de nosaltres per poder prosseguir amb aquest projecte i entregar-lo cada dia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada