A Europa ja són pocs els països que permeten amb plena llibertat el funcionament d'aquest dispositiu… Però què passa a Espanya?
Fa un parell de mesos va sortir a la llum una proposta on es qüestionava l'ús abusiu dels telèfons mòbils als centres educatius de primària i secundària i impulsava a prohibir-los a les aules. Així s'evitarien certes situacions d'addiccions o de perill informàtic. I nosaltres estem a favor de les prohibicions i la mà dura contra l'ús d'aquest dispositiu a les hores escolars.
Al nostre centre, ja fa temps que és una norma el no poder utilitzar-lo, i ha d’estar guardat a la taquilla (on es pot carregar), o com a molt, tenir-ho guardat a la motxilla. Però... es compleix? I la resposta és clara: no. Molta gent no aguanta les sis hores sense la seva dosi de dopamina, i s'arrisquen a les diferents conseqüències usant-lo. Directament, si tu mires a qualsevol aula, és fàcil trobar companys amb aquests dispositius. El mateix al passadís, al pati, i sobretot als lavabos, on només entrar trobes diverses persones jugant a videojocs. Una dada tangible és que en la classe on estem redactant aquest article, vint-i-dues de vint-i-set persones porten el telèfon al damunt.
A més de les conseqüències acadèmiques, faltes d'actitud, incidències, faltes per mal ús dels dispositius...no s'adonen o ignoren que el seu coneixement o l'etapa de desenvolupament crític i acadèmic s'està veient afectada pels dispositius electrònics.
Segons l'informe PISA el nivell acadèmic a Catalunya ha baixat successivament des dels últims anys. Per què?
Pot ser l'ús de les tecnologies ens estigui fent baixar el nostre rendiment a l'hora d'estudiar; les notificacions, la constant necessitat d'estar enganxat, d'estar entretingut… Afectant-nos al cervell i reduint la nostra capacitat d'atenció, arribant a un punt on no podem estar concentrats gairebé una hora. A hores lectives el telèfon es converteix en el més important, tant el professor com el seu temari, i les ganes d’aprendre passen a estar en un pla secundari.
És més, per què parlar amb els teus companys a classe si pots parlar amb altres pel mòbil a l'hora del pati o directament a classe? Regnen temps on tenir un llibre a les mans és més estrany que tenir un mòbil entre els dits. On el coneixement ja no hi és i el conformisme ha guanyat aquesta partida. És aquí a on volem anar a parar? Massa preguntes per poques respostes.
“ Nuestra mente se está encogiendo paulatina pero inexorablemente.”
Ayax Pedrosa
____________________________________________________________________
Bruno Sicilia
Dani Ulloa
Derek Ramiro
Joel Castro
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada