Els estàndards de bellesa són, bàsicament, el que les persones volen aconseguir amb el seu físic. Un bon cos, una cara llisa o un cabell tractat, són exemples del que la gent vol aconseguir.
En l'actualitat, els estàndards de bellesa estan experimentant una transformació radical. La bellesa ja no es limita a una talla, forma o color de pell específics, sinó que abasta una àmplia gamma de característiques que reflecteixen la veritable diversitat del món que ens envolta.
Filtres de l’app Tik Tok per a canviar-ne el teu rostre
Els estàndards de bellesa poden afectar a tothom, al final, són condicions difícils d’assolir per sentir-te bé. I per què per sentir-nos bé? Doncs perquè veiem a tot arreu que les persones amb una bona estètica són les que estan més valorades per la societat i l’objectiu de moltes persones és sentir-se valorat també.
Aquí també influeixen les xarxes, la gent mostra una petita part de la seva vida, només ens ensenyen el que ens volen ensenyar i ja només ens pensem que tenen la vida perfecta i solucionada, però no és així, moltes vegades pensem “quin bon cos té aquesta persona, jo també vull arribar a tenir-ho” o “m’encanta x part del seu cos” i tot és molt superficial. La majoria de persones amb les que pensem això poden estar operades, no tothom ha nascut amb aquesta genètica.
Aquí obrim un altre tema, les operacions estètiques. Són una eina plàstica que, com a objectiu, acaba tenint que la persona estigui satisfeta amb el seu cos. Però, i si en comptes de deixar-nos una quantitat important de diners en canviar el nostre cos, el que canviem és la nostra mentalitat? Per què has de tenir una figura de 90-60-90? Per què he de matar-me a anar al gimnàs per tenir un bon físic i no una bona salut? (Perquè tenir un bon cos no significa estar sa)
Podem deixar de comparar-nos amb qualsevol persona i simplement viure feliços? A nosaltres, com a qualsevol altre adolescent, ens sembla difícil ja que en aquesta etapa és quan la gent més vol sentir-se segur, però SEMPRE haurà algun factor físic que ens faci sentir-nos inferiors als altres, ja sigui el teu cabell, l’acné, els músculs…
El teu físic és el que és i s’ha d’aprendre a viure amb ell perquè és l’únic lloc d’on no sortiràs mai. Pots anar-te de casa dels pares, de la feina, de l’escola però MAI sortiràs del teu cos i més val que ens afanyem a estimar-ho tal com és.
Tot i que queda feina per fer, estem avançant poc a poc cap a una perspectiva més inclusiva i compassiva, on tothom pot sentir-se bell i valorat tal com és.
Claudia Vadillo, Carolina Romero, Lucía Barata, Martina Matas i Laia Gil.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada