Una crida mundial de les Nacions Unides indica que les dones d'arreu del món tenen 27 vegades més possibilitats de patir assetjament en línia, en comparació amb els homes. Només a la Unió Europea, nou milions de dones han patit algun tipus de violència a Internet.
Hem estat preguntant a la nostra classe i a conegudes sobre les seves experiències, per comprovar si les dades de l’estudi coincideixen al nostre entorn.
Segons l'experiència de les nostres companyes, un 97% aproximadament ha patit assetjament per internet, ja sigui a partir d'imatges, missatges per privat, comentaris a publicacions…
Aquesta violència per internet pot prendre moltes formes: assetjament en línia, violència sexual basada en imatges (coneguda erròniament com a venjança pornogràfica), discursos d'odi sexistes, o inclús violència per part de la parella amb eines com geolocalitzadors.
Les experiències de les nostres companyes van ser de descomfort o fàstic, i casos extrems d'ansietat. Les noies de la nostra classe ens han explicat que quan reven masclisme per internet és a través d’imatges, missatges inadequats i sexuals, entre moltes més coses. Segons el que ens han dit, normalment aquests atacs sorgeixen a la plataforma Instagram.
Per omplir el buit de protecció cap a les dones a Internet i aportar solucions per a les dones que pateixen assetjament a la xarxa, ha nascut l'Institut Women's Digital Rights a Barcelona, que compta amb eines tecnològiques per eliminar continguts que vulneren els drets de les dones, amb plans de formació i divulgació per autoprotegir-se a la xarxa i també amb projectes d'acompanyament i assessorament jurídic i psicològic.
Nosaltres creiem que amb aquesta solució que proposen disminuirà l’assetjament a les xarxes cap a les dones, però no desapareixerà, ja que seguiria passant. És molt difícil controlar l’assetjament, ja que n'hi ha moltíssim. Pel que fa al nostre entorn, els estudiants, sobretot les estudiants, tenim el servei de l’oficina jove que ens poden ajudar molt amb l’assetjament a la xarxa entre moltes més coses.Per altra banda, al nostre institut disposem d’una infermera que ens visita al centre i que si necessitem alguna cosa, com què fer o com gestionar aquests problemes, ens pot ajudar.
Alba Caravaca, Sara Álvarez, Leire Olid, Alex Segura i Paola Garcia.
Hem estat preguntant a la nostra classe i a conegudes sobre les seves experiències, per comprovar si les dades de l’estudi coincideixen al nostre entorn.
Segons l'experiència de les nostres companyes, un 97% aproximadament ha patit assetjament per internet, ja sigui a partir d'imatges, missatges per privat, comentaris a publicacions…
Aquesta violència per internet pot prendre moltes formes: assetjament en línia, violència sexual basada en imatges (coneguda erròniament com a venjança pornogràfica), discursos d'odi sexistes, o inclús violència per part de la parella amb eines com geolocalitzadors.
Les experiències de les nostres companyes van ser de descomfort o fàstic, i casos extrems d'ansietat. Les noies de la nostra classe ens han explicat que quan reven masclisme per internet és a través d’imatges, missatges inadequats i sexuals, entre moltes més coses. Segons el que ens han dit, normalment aquests atacs sorgeixen a la plataforma Instagram.
Per omplir el buit de protecció cap a les dones a Internet i aportar solucions per a les dones que pateixen assetjament a la xarxa, ha nascut l'Institut Women's Digital Rights a Barcelona, que compta amb eines tecnològiques per eliminar continguts que vulneren els drets de les dones, amb plans de formació i divulgació per autoprotegir-se a la xarxa i també amb projectes d'acompanyament i assessorament jurídic i psicològic.
Nosaltres creiem que amb aquesta solució que proposen disminuirà l’assetjament a les xarxes cap a les dones, però no desapareixerà, ja que seguiria passant. És molt difícil controlar l’assetjament, ja que n'hi ha moltíssim. Pel que fa al nostre entorn, els estudiants, sobretot les estudiants, tenim el servei de l’oficina jove que ens poden ajudar molt amb l’assetjament a la xarxa entre moltes més coses.Per altra banda, al nostre institut disposem d’una infermera que ens visita al centre i que si necessitem alguna cosa, com què fer o com gestionar aquests problemes, ens pot ajudar.
Alba Caravaca, Sara Álvarez, Leire Olid, Alex Segura i Paola Garcia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada