Obsolescència programada: ¿Un perill per a la nostra societat?

Obsolescència programada

·LA OBSOLESCÈNCIA PROGRAMADA ESTÀ BASADA EN UN TIPUS DE “VIDA LIMITADA PROGRAMADA” EN UN PRODUCTE ELECTRÒNIC.

Per entendre aquest tema en profunditat ens remuntem a l’any 1879:

-Thomas Alva Edison va néixer a Milan, en un estat d’Ohio, el 11 de febrer del 1847. Va inventar les bombetes l’any 1879.

Font: Wikipedia

Quan es van inventar les bombetes (1879) aquestes tenien una vida útil d’uns 25-30 anys amb un ús regular. Els venedors de bombetes venien molt poc perquè les persones només necessitaven comprar unes poques bombetes durant la seva vida.

Aleshores, se'ls va ocórrer escurçar la vida útil de les bombetes i altres aparells de llarga durada perquè s’espatllessin abans i els consumidors compressin més unitats. D’aquesta manera, les bombetes actuals funcionen només uns 2-5 anys.

Actualment, l’obsolescència programada és extremadament freqüent en la societat, i afecta considerablement a la nostra vida diària:

Hem de comprar productes amb més freqüència i perdem temps i recursos anant a comprar productes nous. Al llarg de la vida perdem una enorme quantitat de diners que no hauríem de gastar sense l’Obsolescència Programada.

Això és perquè el sistema capitalista està pensat per generar i extreure la màxima quantitat de diners a la població. Si el sistema es preocupés del benestar de les persones i del medi ambient viuríem un món més avançat, amb noves tecnologies més sostenibles que ja existeixen, però que no es desenvolupen perquè no interessa als líders del sistema que tinguem una bona qualitat de vida, només volen els nostres diners. És per aquest motiu que va néixer l’obsolescència programada, com una conseqüència dels interessos del sistema capitalista.

En comptes de crear un producte durador i útil a llarg termini amb moltes funcions, creen diversos models incomplets del mateix producte i progressivament van implementant aquestes funcions a poc a poc. D’aquesta manera, t’encasqueten cinc o sis models diferents d’un mateix producte que es podria haver entregat complet des del principi i, així, les empreses guanyen més diners.

Avui dia es podria fer un telèfon mòbil amb 2TB-3TB de memòria, 24GB de RAM, un processador al nivell del d’un ordinador i amb una càmera millor que amb les que es fan les pel·lícules. Però encara no han fet aquests dispositius perquè necessiten contingut per als següents anys. (No trauran al mercat aquest producte tan potent de cop, l’aniran venent a poc a poc per exprimir-lo més.)

Exemples d’obsolescència programada en el nostre entorn:

- Vida útil: 7 anys

- (Fa 100 anys: 16 anys)

- Vida útil: 2-5 anys

- (Fa vint anys: + 20 anys)

Hem fet una enquesta als companys de la nostra classe per investigar sobre quants telèfons mòbils hem consumit, i hem arribat a la conclusió que només a 4rt E hem consumit 72 telèfons mòbils entre tots els alumnes. Sense obsolescència programada no hauria calgut reposar tant aquests productes, i el nombre baixaria fins a 27 mòbils entre tots. L’obsolescència programada incentiva el consumisme.

En base a l’enquesta realitzada hem detectat que els motius pels quals canviem de mòbil a classe són que es trenquen per culpa de l'obsolescència programada, pel consumisme: les empreses et creen una necessitat que no existeix mitjançant la publicitat (ho explicarem més detalladament a la següent publicació), els telèfons es fan cada vegada més lents i no són tan resistents com els telèfons de fa 20 anys. A més, els telèfons es deixen d'actualitzar i per conseqüència, no podem utilitzar les noves aplicacions del dia a dia.

Finalment, gràcies a les enquestes, hem arribat a la conclusió de que aquests són els percentatges dels diferents motius pels quals es produeix un canvi de mòbil:

Perquè es trenca: 46%

OBSOLESCÈNCIA PROGRAMADA: 54%

Més de la meitat de la classe ha estat afectada per la obsolescència programada per tant podem dir que no és una qüestió aïllada, sinó que ens afecta directament com a consumidors.