Distòpies tecnològiques: Un futur no tan llunyà.

Avui dia ja veiem situacions en què la tecnologia mana sobre nosaltres. Petites situacions en què deixem de ser, deixem de pensar i viure. Vivim en una societat on les nostres dades personals es veuen compromeses, tot queda a la xarxa, i estem perdent la nostra imatge, la nostra veu, la nostra manera d'escriure i de crear. 

Podem arribar a un punt on aquestes situacions regnin en el temps. On el món que coneixem ara sigui molt diferent del que hi haurà, un que no sigui tan bonic. Per poder imaginar-nos el futur plantegem tres distòpies on la tecnologia podria arribar a fer-nos mal.

    

                                    

• Les relacions del futur.

Imaginem que les tecnologies arribessin a tal punt que l’educació sigues a casa, i els nens no es relacionessin amb altres durant el seu procés educatiu. A la tarda, seguint el patró, no sortissin al parc a jugar amb altres nens, sinó que es quedessin jugant videojocs o en el seu món virtual de jocs a l'exterior amb amics cibernètics.

D’aquesta forma, arribarien a l'adolescència sense quasi haver parlat cara a cara amb ningú. Aquestes persones tindrien grans problemes a l’hora de relacionar-se (tampoc ho necessitarien), a més de psicològics, pel fet que l’ésser humà és, com va dir Plató, “Zoo Politikon”, un ésser social per naturalesa. També és destacable la individualització d’aquests humans, que tindrien una gran manca d’empatia i humanització (deixant, d’aquesta forma, de ser humans). Tota la seva vida haurien viscut sent robots, sense ser persones.



                                            

• Distòpia de l’ordinador central.

Probablement, un dia no tan llunyà, arribarà una societat on els individus estaran connectats a un ordinador central que controlarà les nostres vides, de forma que tindrà totes les nostres dades, que sabrà el que ens agrada i el que no i on no tindrem personalitat. Ell ens enviarà publicitat relacionada amb els que ens agrada, i ens coneixerà millor que nosaltres mateixos, serem un algoritme més a calcular.

Aquest ordinador tindria una bateria. Tot funcionaria bé fins a un moment que tindria un final desolador del 0%. En aquest moment, la societat amb bateria finalitzarà. Les persones no tenen creativitat, que no saben què fer, què pensar, en altres paraules, que no tenen imaginació ni cap objectiu. Però les persones que han evolucionat i tenen una mica d’imaginació i que volen sobreviure tirarien endavant, creant una nova vida.

• Evolució tecnològica, la causa del retrocés humà.

Un tema que ara preocupa és l'ús de la intel·ligència artificial. Què passa si arriba un dia en què la màquina ens dóna peu a una societat de pensament blanc. Un pensament sense força on no hi ha res? Això no és cosa del futur, ja veiem com cada vegada la gent és menys creativa, i es deixa guanyar per la informació instantània, sense necessitat de pensar.

A més, no hi ha una necessitat de posar-se a pensar i elaborar un treball o projecte creatiu. Hi ha casos on costa molt diferenciar el que ha fet la màquina amb el que ha creat l'home. Cada vegada més, optem per activitats immersives, videojocs o activitats on no calgui la imaginació.

Però aquí és on ve la qüestió: què diferencia la IA d'una persona? Doncs és la mancança d'experiències i de vida.

Imaginem com evolucionarem dels éssers humans, ara som amorfes i una aberració. Amb un altre cos i un altre tipus d'activitat: estar amb el mòbil.
Ara ja surten articles i estudis on els professionals expliquen aquesta possible evolució on els humans tindríem una forma física diferent causat per l’entorn tecnològic. Acabarem sent “màquines” semblants a les de pel·lícules de ficció.



                      

Què passaria si la ficció s'apropés i la realitat s'allunyés?, doncs sona a pel·lícula, però imparable és només el temps.





                                




                                                       Bruno Sicilia

                                                       Dani Ulloa

                                                       Derek Ramiro

                                                       Joel Castro