Hem parlat amb el Bruno Sicilia, un alumne de 4t de la ESO. El Bruno és vegetarià però menja peix i això implica que potser la seva consciència animal és més accentuada que la d’altres… En aquesta entrevista li preguntarem sobre la seva experiència com a “vegetarià” i la seva opinió respecte a l’experimentació animal.
El que va motivar Bruno a ser vegetarià va ser la seva creença envers el maltractament animal sobretot a les macrogranges, i la tristesa de saber que has nascut per morir a més de tenir una vida sense pràcticament veure la llum del sol. Aquest indici el va fer fer-se vegetarià i a partir d'aquí també va descobrir que amb el tema d'ecologia també és bastant positiu.
A part, creu que està ajudant al món al fer-se vegetarià a partir de reduir el seu consum de carn a zero, i a més així evitar la indústria càrnica que és una de la més contaminant del món. Creu que també és una visualització per al vegetarianisme perquè al final a l'institut no hi ha vegetarians, i d'aquesta forma és també una manera de donar de conèixer el que és el vegetarianisme, el que es menja en realitat i eliminar els tabús que hi havia, i d'aquesta forma donar entendre una mica més el que és aquest moviment.
Hi ha vegades que el Bruno s’ha trobat en situacions en les que ha hagut de justificar el seu veganisme, com quan es va convertir en vegetarià, fins dos anys després era molt difícil quan havia d'anar a dinar a casa dels seus avis perquè havia de convence'ls de que m'havien de fer un altre dinar. Per part materna no va ser tan difícil, però el seu avi patern no entenia com ell podia ser vegetarià i les seves justificacions tampoc el convencien, a més al poble també era bastant difícil, quan en Bruno entrava en un bar no menjava carn i tota la carta era carn i s’havia de portar dinar de casa.
L’opinió personal que té el Bruno sobre l’experimentació animal és que creu que és bastant trist perquè n'hi ha bastants vídeos per xarxes socials i els que han sortit per televisió, del sofriment dels animals. Habitualment es fa amb rates i les rates al final no deixen de ser mamífers i no deixen de tenir un sistema nerviós. Al final són uns dels animals més llestos i és per això perquè també s'utilitzen per a l'experimentació. La veritat li resulta bastant trist la tortura que sofreix aquest animal.
També li hem preguntat que si creu que hi ha situacions en les quals l'experimentació animal és justificable i en Bruno diu que entén que a vegades si s'han de fer vacunes o qualsevol cosa en les que potser és bo provar-les primer en animals en compte de persones. Encara que ell és més de la postura de com va passar amb la covid-19, que les primeres vacunes van ser voluntàries per la població. D'aquesta manera s'aconsegueix que les persones que es posen aquestes vacunes siguin voluntaris i no siguin escollits a la seva força i al seu patiment.
Per finalitzar, aquesta ha sigut la resposta quan li hem preguntat que si creu que hi ha suficient consciència entre la gent jove sobre el tema de l’experimentació animal, en Bruno ens ha dit que comptant que en el dia d'avui encara li arriben vídeos al Whatsapp, d'animals a les macrogranges o de rates torturades al laboratori, ell diria que la veritat és que no.
El que va motivar Bruno a ser vegetarià va ser la seva creença envers el maltractament animal sobretot a les macrogranges, i la tristesa de saber que has nascut per morir a més de tenir una vida sense pràcticament veure la llum del sol. Aquest indici el va fer fer-se vegetarià i a partir d'aquí també va descobrir que amb el tema d'ecologia també és bastant positiu.
A part, creu que està ajudant al món al fer-se vegetarià a partir de reduir el seu consum de carn a zero, i a més així evitar la indústria càrnica que és una de la més contaminant del món. Creu que també és una visualització per al vegetarianisme perquè al final a l'institut no hi ha vegetarians, i d'aquesta forma és també una manera de donar de conèixer el que és el vegetarianisme, el que es menja en realitat i eliminar els tabús que hi havia, i d'aquesta forma donar entendre una mica més el que és aquest moviment.
Hi ha vegades que el Bruno s’ha trobat en situacions en les que ha hagut de justificar el seu veganisme, com quan es va convertir en vegetarià, fins dos anys després era molt difícil quan havia d'anar a dinar a casa dels seus avis perquè havia de convence'ls de que m'havien de fer un altre dinar. Per part materna no va ser tan difícil, però el seu avi patern no entenia com ell podia ser vegetarià i les seves justificacions tampoc el convencien, a més al poble també era bastant difícil, quan en Bruno entrava en un bar no menjava carn i tota la carta era carn i s’havia de portar dinar de casa.
L’opinió personal que té el Bruno sobre l’experimentació animal és que creu que és bastant trist perquè n'hi ha bastants vídeos per xarxes socials i els que han sortit per televisió, del sofriment dels animals. Habitualment es fa amb rates i les rates al final no deixen de ser mamífers i no deixen de tenir un sistema nerviós. Al final són uns dels animals més llestos i és per això perquè també s'utilitzen per a l'experimentació. La veritat li resulta bastant trist la tortura que sofreix aquest animal.
També li hem preguntat que si creu que hi ha situacions en les quals l'experimentació animal és justificable i en Bruno diu que entén que a vegades si s'han de fer vacunes o qualsevol cosa en les que potser és bo provar-les primer en animals en compte de persones. Encara que ell és més de la postura de com va passar amb la covid-19, que les primeres vacunes van ser voluntàries per la població. D'aquesta manera s'aconsegueix que les persones que es posen aquestes vacunes siguin voluntaris i no siguin escollits a la seva força i al seu patiment.
Per finalitzar, aquesta ha sigut la resposta quan li hem preguntat que si creu que hi ha suficient consciència entre la gent jove sobre el tema de l’experimentació animal, en Bruno ens ha dit que comptant que en el dia d'avui encara li arriben vídeos al Whatsapp, d'animals a les macrogranges o de rates torturades al laboratori, ell diria que la veritat és que no.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada