Quan comprem una peça de roba, poques vegades pensem en qui l’ha fet. Però darrere de cada samarreta barata, pot haver-hi la història d’un nen que ha canviat els jocs per hores esgotadores de treball.
Per exemple, es va descobrir que a Turquia, nens sirians refugiats treballaven en fàbriques que subministraven roba a marques com H&M i Next. Eren nens que havien fugit de la guerra, només per trobar-se atrapats en un altre infern: màquines sorolloses, condicions dures i sous miserables. Tot i que aquestes marques van prendre mesures, la realitat és que el problema persisteix i no sempre es detecta a temps.
A l'Índia, un informe recent va revelar que nens treballen en granges de cotó que proveeixen grans empreses tèxtils com Inditex i H&M. Petites mans recullen cotó sota el sol abrasador, sense temps per anar a l’escola ni per tenir la infància que mereixen. Encara que algunes marques han tallat relacions amb aquests proveïdors, el problema no desapareix fàcilment, perquè rastrejar l’origen de les matèries primeres és molt complicat.
Davant d’això, ens hem de preguntar: realment val la pena pagar menys si el cost real el pateixen aquests nens? Com a consumidors, tenim més poder del que pensem. Optar per marques ètiques i exigir transparència pot marcar la diferència en la vida de molts infants. Comprar és un acte quotidià, però també és una decisió amb impacte global.
Fet per Adriel i Manu
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada